La recuperació d’aquest giny industrial permet mostrar com l’energia hidràulica, generada per la força de l’aigua, a la Turbina Fontaine mitjançant un sistema de transmissió mecànica (els embarrats), posa en funcionament algunes de les màquines de la filatura. Aquest projecte representa una gran millora pedagògica i interpretativa, i esdevé un nou al·licient per visitar el Museu Industrial de Ter. Els dies 22 i 23 de desembre de 10 a 13h hi haurà jornades de portes obertes, on periòdicament es posaran en marxa els embarrats.

En la recuperació del patrimoni industrial els embarrats i sistemes de transmissió, han estat poc reivindicats, a diferència de les màquines que en rebien la força, i molts van desaparèixer amb l’arribada de l’electricitat.

El conjunt instal·lat a can Sanglas el conformen peces de diverses procedències. Destaca especialment en aquest conjunt, a banda de la turbina, un pinyó d’angle, donació de Miquel Dilmer, i que procedeix del molí d’en Saleta (Les Masies de Voltregà).

A partir d’ara, aquest sistema d’embarrats posarà en funcionament, mitjançant l’energia de l’aigua, quatre màquines relacionades amb el món de la filatura: un aspi de torçar, una màquina d’omplir rodets, una premsa de madeixes i una màquina de fer cordill, també coneguda com a “ballarina”.

La instal·lació d’aquest sistema d’embarrats, també ha comportat la renovació d’una part de l’exposició permanent “La fàbrica de riu”. Destaquem un diccionari en gran format, que permet identificar les diferents peces que configuren l’embarrat, així com la funció que realitza cadascuna d’elles.

Representa també una gran millora museogràfica la instal·lació d’un joc interactiu en el que, mitjançant una pantalla tàctil el visitant pot, virtualment, posar en funcionament la turbina Fontaine, i posar-se a la pell d’un treballador de la fàbrica.

El projecte s’ha pogut desenvolupar gràcies al suport de la Diputació de Barcelona, la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Consorci Alba-Ter i el Ministeri de Cultura. També ha comptat amb la col·laboració de l’àrea de Serveis Territorials de l’Ajuntament de Manlleu.

La tòfona és un dels ingredients de més antic prestigi a les cuines, però alhora és una gran desconeguda per a la major part de la gent. L’edició d’enguany de la Fira de la Tòfona de Centelles vol trencar amb aquest desconeixement, i per aquest motiu els organitzadors de la 4ª edició, han programat un munt d’activitats per recuperar, d’una banda, el passat històric de la població que la vincula amb aquest producte, constatat des del segle XVII, i d’altra, per acostar la tòfona al públic en general.

Centelles ofereix un munt d’aspectes interessants pel visitant: la via ferrada de les Baumes Cordades, molt coneguda pel món excursionista i de l’aventura n’és una mostra. Al nucli antic es poden realitzar diverses rutes culturals, com la Ruta comtal (el municipi fou, a partir del s. XIV, la capital política i econòmica de la baronia i després del Comtat de Centelles, i mostra d’això són la seva arquitectura, el traçat dels carrers principals que creuen la vila, el edificis més emblemàtics, els detalls decoratius de portals i façanes, etc.); la Ruta terra de bruixes (les dones de Centelles des de fa molts anys han tingut fama de bruixes, transmesa de generació en generació “de Centelles totes elles”, i es poden visitar antics espais de trobada o de condemna de bruixes, fets que enllacen amb el Mercat màgic, fira especialitzada en productes esotèrics, la festa més emblemàtica del calendari cultural); la Ruta dels rellotges de sol (al mateix municipi i a les masies de l’entorn trobem uns quants exemples significatius, fins i tot un que diu: “Què mires mussol, sóc un rellotge de sol!” ); la Ruta vila modernista i d’estiueig (Centelles fou, des de finals del segle XIX, una destinació privilegiada d’estiueig i compta amb un llegat arquitectònic important de l’època, que es pot contemplar al mateix Passeig i diverses cases de la vila); i la Ruta Camí de la Costa i el Cerdà (fa un recorregut de quinze quilòmetres per les masies de Centelles i és el complement perfecte de la visita al nucli urbà)

Centelles transmet als visitants un misteriós missatge: “Centelles és màgia”. Allò que ofereix al públic no és només una al·lusió a quelcom màgic o sobrenatural. S’ofereix caliu i es crea il·lusió. Per aquest motiu, durant tot l’any es treballa per crear aquest ambient, i les setmanes prèvies a la fira de la tòfona, acostant-nos ja a les festes nadalenques, l’ona expansiva de l’activitat màgica, ja s’haurà escampat als centres educatius del municipi, difonent les característiques biològiques d’aquest producte local tan vinculat a Centelles, i les seves peculiaritats, entre els infants i joves d’Osona Sud. Paral·lelament, la Universitat de Vic, amb qui ja s’ha treballat conjuntament amb els xarcuters en estreta col·laboració per oferir productes locals que incorporen la tòfona entre els seus ingredients, oferirà el dia 15 una jornada tècnica sobre la divulgació del conreu i les aplicacions de la tòfona. Finalment, per escalfar l’ambient previ a l’inici de la fira, els aficionats i aficionades als fogons, podran inscriure’s a un curs de cuina de Nadal a l’escola d’adults, que incorporarà la tòfona entre els ingredients de les receptes que oferirà.

 El cap de setmana del 17 i 18 de desembre,dissabte tot el dia i diumenge al matí, al nucli antic de la vila, el públic podrà fer les seves compres prenadalenques a les aproximadament 45 parades que configuraran l’espai firal. La major part de les mateixes oferiran al públic tòfona fresca, en conserva, embotits de tòfona, olis de tòfona, tòfona en embotit, xocolata amb tòfona, formatges i altres delicatessen que la incorporen, així com altres parades de productes agroalimentaris de qualitat i artesanals.

Dissabte, per als més matiners, s’oferirà una mostra elaborada pels restauradors de Centelles de la samfaina, una recepta gastronòmica tradicional i típica del municipi, que per aquells que vulguin conèixer de què està feta, en realitat és sang i perdiu. Durant tot l’any molts visitants venen expressament per deleitar-se amb aquest saborós esmorzar de forquilla.

Els aficionats a la cuina també podran assistir als tallers que portaran per nom “Perdre la por a cuinar amb tòfona”, amb receptes senzilles i accesibles. I per als que vulguin anar més enllà, es faran altres demostracions de cuina amb tastets per acostar aquest producte de la terra, misteriós i saborós, als cuiners domèstics, i també sibarites i cuiners professionals, amb la presència activa de dos prestigiosos xefs de la comarca, Nandu Jubany i Joan Font.

Tot voltant pel nucli antic, prenent una tassa de brou amb tòfona, aquells que vulguin conéixer més aspectes tècnics sobre la tòfona, podran visitar una exposició gràfica molt interressant a càrrec del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

Els que desitgin allargar la seva visita a Centelles, tindran l’opció de triar entre varis menús amb tòfona, oferts per diferents restaurants i establiments de menjars preparats de Centelles, que s’han agrupat per oferir a les seves cartes plats de tòfona més enllà dels dos dies que dura la fira. Des del 17 de desembre i fins el 5 de febrer, coincidint amb el periode de collita de la tòfona, aquells que vulguin gaudir d’una oferta gastronómica completa i variada amb tòfona podrán tastar els diferents plats que s’oferiran durant aquest periode en tot el municipi, de tal forma que s’enllaçarà amb la festivitat que Centelles té programada cada any pel mes de febrer: el mercat màgic.

A la tarda, s’intentarà donar resposta a l’etern dubte de la conservació de la tòfona, des del bosc a la taula, amb una taula rodona on es debatrà sobre aquest tema.

Diumenge, coincidint amb el mercat setmanal, un dels més concorreguts de la comarca d’Osona, els visitants podran tastar torrades amb tòfona, per tal que puguin comprovar com canvia i s’enriqueix un plat senzill com seria una torrada, amb una mica d’aquest diamant de la cuina ratllat per sobre.

El matí estarà amenitzat amb la 1a matinal motera Custom “Centelles”, amb una trobada de motos que finalitzarà amb una ruta pel municipi. Simultàniament, s’han programat activitats lúdiques per als més menuts

També es lliurarà el 3r premi de ratafia embruixada de Centelles. Aquesta beguda digestiva tan típica del municipi és també el lligam entre la Fira de la Tòfona, el Cau de Bruixes de febrer i la Fira de la ratafia i el mercat de la Terra de juny. Precisament les dates de cada una d’aquestes activitats coincideixen amb algun dels procesos de preparació de la ratafia: recollida d’herbes, maceració o consum. Tot embolicat sota el lema “Centelles és màgia”, de tal forma que el municipi resulta captivador i atractiu durant tot l’any no només a nivell turístic, sinó també a nivell comercial i cultural.

Centelles segueix essent màgica tot el mes de desembre, doncs s’han programat un munt d’activitats nadalenques, entre les que destaquem: Els pastorets, els dies 26 i 28 de desembre les 6 de la tarda i e1 6 de gener a les 8 de la tarda; el 66è concurs de pessebres familiars; exposició de pessebres; concert de Nadal, exposicions, concursos de fotografia i de fanalets, mostra d’artistes locals, parc infantil de Nadal, etc.; finalment, destaquem la festa del Pi, que segueix una cronologia invariable i on cada any, el 30 de desembre, en ple solstici d’hivern, els vilatans surten a tallar el pi més bonic de la contrada, el pugen a força de braços al damunt d’un carro de bous, que l’haurà de transportar sempre dret, per, a les 12 del migdia, oferir-lo a la seva patrona Santa Coloma, penjant-ho a l’església lligat de cap per avall sobre l’altar major amb cinc poms de pomes i neules lligats a la brancada, mentre ho festegen amb una traca eixordadora d’escopetes i trabucs realitzada pels galejadors.

Hom ha vist en aquesta celebració antigues reminiscències de culte als arbres i de rituals pagans de fecundació relacionats amb el solstici d’hivern i amb la regeneració de la natura. Per tot això la Festa del Pi va merèixer el títol de FestaTradicional d’Interés Nacional per Ordre de 17 novembre de 1987 de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 922).

La programació és d’allò més completa, acompanyada d’un munt d’activitats gastronòmiques i infantils envoltades de molt bon ambient. Hi haurà entreteniment per a tota la família, especialment per als petits de la casa.

La majoria d’obres de Josep M. Sert, exposades a l’Ajuntament de Vic, viatgen a París cedides temporalment per a l’exposició “J.M. Sert, le Titan à l’oeuvre (1874-1945)” al Petit Palais (Musée des Beaux-arts de la ville de París) del 8 de març al 5 d’agost de 2012. Per aquesta mateixa raó, l’Ajuntament de Vic a través de l’Oficina de Turisme ha promogut unes visites especials per tal de conèixer més a fons les obres de l’autor que hi ha exposades a la casa consistorial.

Les visites es faran aquest pròxim cap de setmana (17 i 18 d’octubre) a les 12.00 h i per inscripcions i informació és necessari contactar amb l’Oficina de Turisme de Vic (C. Ciutat, 4.; 93 886 20 91). La inscripció té un preu de 2 €, exceptuant els menors de 12 anys que és gratuït.

La programació de Cineclub es contagia aquest divendres de l'esperit nadalenc però, com a bona sessió Frik, amb una versió amb tocs malèfics i psicòpates. Christmas Evil va ser batejada com “la perversió nadalenca de Taxi Driver”. Harry Stadling està obsessionat amb Nadal. Des que va descobrir la veritat sobre el Pare Noel va decidir convertir-se en l'autèntic Santa Claus, amb abillament complet (inclòs el trineu i els rens a joc). Aquesta no és una tasca fàcil, i haurà d’enfrontar-se amb els escèptics i la gent sense esperit nadalenc que se’n burlen i no volen creure-hi. Per a ells té reservats un sac de regals... mortals.

Considerada pel cineasta John Waters com la millor pel·lícula nadalenca de la història, Christmas Evil va ser un títol avançat a la seva època: era la primera vegada que una cinta de gènere s'atrevia a usar una icona tan intocable com Santa Claus en una cinta que destil·lava humor negre i gore a parts iguals.

Després d'aquesta pel·lícula van arribar imitacions com Noche de Paz, Noche de Muerte (1984), però només el film de Lewis Jackson ha sobreviscut el pas del temps i, des de fa molts anys, a diversos cinemes de Los Angeles, la pel·lícula es projecta durant les vacances de Nadal en sessions de matinada, per un públic fidel que se la sap de memòria.

 

Notes sobre el director

Lewis Jackson, apassionat del cinema de terror i suspens, especialment dels films d'Alfred Hitchcock, va realitzar Christmas Evil (originalment titulada You Better Watch Out) després d'un parell de fosques produccions de sèrie Z distribuïdes únicament en circuits de drive-in de l'Amèrica profunda. Després del fracàs de públic en l'època de l’estrena de la seva pel·lícula, va decidir retirar-se del món del cinema. Va tornar a Hollywood com a assessor amb la pel·lícula The Ghouls (2003), i ara prepara una trilogia de terror sobre psicòpates i mutants radioactius.

El rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña, i el director general de l’empresa Embotits Espina, Juli Espina, han signat avui un conveni de transferència de coneixement, per mitjà del qual l’empresa ha encarregat a la UVic l’elaboració d’un llibre que recull la història de l’entitat amb motiu de la celebració del seu centenari. El projecte, coordinat pel Dr. Santi Ponce, a través del grup de recerca de Comunicació i Patrimoni de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, ha consistit en la recerca de la informació escrita i gràfica de l’empresa durant els cent anys d’història i la coordinació del procés d’edició del llibre.

Embotits Espina és una empresa molt vinculada a la Universitat de Vic, ja que juntament amb 16 empreses més va participar a la campanya de Patrocini i Mecenatge que va contribuir a la construcció de l’Edifici F del Campus de Miramarges, actual seu de la Facultat d’Empresa i Comunicació.

 

Divendres passat L’Atlàntida va posar en marxa la nova campanya de Nadal, sota el slògan : Regala cultura, regala L’Atlàntida. El fil conductor de la campanya continua sent el mateix de l’any passat: regalar experiències, emocions, somnis, sorpreses, alegria, màgia, somriures... Però aquest any, regalar cultura té més avantatges. Per tal de millorar i adaptar-se a totes les necessitats, L’Atlàntida proposa un nou sistema de pack regal. Es tracta d’una targeta moneder, vàlida per tot el 2012 i sense restriccions. Amb el nou format, la persona obsequiada podrà escollir entre tots els espectacles de la programació, combinant i utilitzant l’import de la manera que més li agradi.

Existeixen 3 tipologies de Packs diferents, i cada un d’ells conté una targeta moneder i un tríptic informatiu amb un avanç dels espectacles que es podran veure al Centre d’Arts Escèniques d’Osona. El Pack regal Bàsic té un preu de 55€, el Pack regal Plus val 70€ i, finalment, el Pack regal Premium costa 130€. La persona que fa la compra, pot escollir l’opció més adequada en funció de l’import que vulgui regalar.

La gran novetat d’aquest any són Les joies de L’Atlàntida, obra de Santi Oliver. L’Atlàntida és el primer teatre de Catalunya que té una iniciativa d’aquest tipus. Es tracta de 100 joies exclusives, úniques i artesanals, fetes a partir de materials reciclats de L’Atlàntida, com el zenc de la teulada, el coure daurat de la façana i el coure natural que recobreix l’edifici. El pack regal bijuteria té un preu que oscil.la entre els 25 i els 30€ per unitat. El pack regal es pot comprar a les taquilles del teatre, per Internet i al punt de venda de la Rambla Passeig, que obrirà les portes el 15 de desembre.

Per tal de millorar la comoditat pels clients, reduint les cues i l’espera a taquilles, aquest any es podrà fer el bescanvi dels packs per Internet, mitjançant el sistema de codis, d’una forma pràctica i senzilla.

Els serveis de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic es van traslladar el mes d’octubre passat al Palau Bojons i van deixar la que ha estat la seva seu en els darrers anys, la Casa Comella. El Palau Bojons s’ha habilitat per acollir les noves dependències a la planta baixa (atenció al públic) i al primer pis (despatxos).

L’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal i el regidor de Benestar i Família, Xavier Farrés faran una visita a les dependències reformades i es celebrarà una petita inauguració el pròxim dimarts, dia 20 de desembre a les 14.00 h

El Club Gimnàstic Osona organitza, aquest dissabte 17 de desembre, la tercera edició del Torneig de gimnàstica artística femenina Osonagym. Aquesta competició està pensada per fomentar i promocionar aquest esport en les categories de base i tecnificació per escalfar motors de cara a l’inici de la propera temporada. El torneig es disputarà al pavelló municipal l’Ausoneta de Vic i aplegarà 18 Clubs vinguts d’arreu de Catalunya i un total de 450 gimnastes que competiran en quatre categories: Competicions en Edat Escolar (CEE), Inigym, Promogym i aquest any com a novetat la categoria de base de tecnificació.

La jornada començarà a les 8 del matí i s’allargarà fins a les 8 de la tarda. Les proves de CEE obriran e torneig a les 8:30, i passaran el relleu a les d’Inigym i Base de tencnificació, previstes a les 10:50. A la tarda, a partir de les 15:00 , serà el torn de la competició de Promogym, que tancarà el torneig amb el seu lliurament de premis poc abans de les 8 de la tarda.

L’organització de l’Osonagym compta amb el suport del Consell Comarcal d’Osona i de l’Ajuntament de Vic.

Recull de galeries de fotos de les festes 2002-2011 (a dins de la notícia).

El conseller Boi Ruiz assisteix a Olot a la reunió de seguiment de l?aliança estratègica.

La ninotaire i el periodista comparteixen un cap de setmana a Vic. El programa s'emetrà aquest dilluns per TV3.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=WjEn9xm9CsI[/youtube] Vídeo promocional del videoclip "Sailor" del saxofonista.

Algunes administracions, com les de Vic, veuen reduïdes les seves vendes.

El diputat d'ERC-Rcat-CatalunyaSí posa de manifest des de Vic la seva sintonia amb les tres forces: "Sóc de tothom i no sóc de ningú".

Converteix el carrer del Pacte dels Vigatans en el "Pacto de los vicenses".

Tona i Rupit i Pruit obren les portes.

Els serveis s?han traslladat de la Casa Comella al Palau Bojons.